Safari als grans llacs

En el nostre últim dia a la reserva Massai Mara fem una visita a un poblat Massai. Ens expliquen que fan visites pels turistes i mostren la vida als poblats Massai per uns 10 euros per persona, és una manera de guanyar-se la vida i acceptem la proposta.
Ens ensenyen el poblat, entrem a les cases fetes de fang, palla i excrements de vaca, ens expliquen la seva manera de viure i els seus costums, com la circumcisió i l'ablació, la seva alimentació basada en llet i sang de vaca i el significat dels vestits vermells... Ens mostren cants i danses massais, com fan el foc amb dos pals i les artesanies que tenen per vendre.
Una de les qüestions que ens causa més impressió és el fet de l'ablació. Intentem preguntar i indagar sobre el tema per saber fins a quin punt es porta a terme i en quines condicions ja que en moltes parts d'Àfrica aquesta pràctica ha estat prohibida i abolida. Ens expliquen que per un home la circumcisió és una qüestió d'honor i un pas necessari per transformar-se en un home, però no està ben vist que plorin o es queixen pel dolor. Les nenes poden plorar sense perdre aquest honor i no representa res negatiu en les seves relacions socials. Però ningú se salva...
La veritat és que ens dona la sensació de que no volen entrar massa en detall i argumenten que no entenen massa bé les preguntes per poder defugir de les qüestions que els fem; prefereixen intentar que comprem alguna peça d'artesania o records com fan la gran majoria de turistes que venen. Tot plegat resulta interessant però certament no és la manera que nosaltres preferim de conèixer una cultura, de tota manera acceptem que no hagués estat fàcil per no dir impossible acostar-se d'aquesta manera a un dels poblats d'aquesta tribu.

Al dia següent després d'un últim passeig per la reserva i d'acomiadar-nos dels nostres companys de viatge, enfilem camí cap a Nakuru per visitar el Parc Nacional de Llac Nakuru. Aquest llac és famós i molt representat en els documentals de fauna per l' enorme colònia de flamencs rosats que fan parades estacionals al llac. Es tracta del segon parc més visitat de Kenya després del Massai Mara, i no falten raons per fer-ho.
També aquí es poden veure molt fàcilment rinoceronts blancs pastant o descansant a l'extrem sud del llac, impassibles davant la nostra presència, a diferència dels rinoceronts negres que són solitaris i difícils de veure; així com girafes, lleons... durant el nostre recorregut, a més, un descarat babuí es fica dins el cotxe i l'enxampem rebuscant a l'interior de la nostra motxilla.

Dos dies més tard ens trobem al llac Naivasha, per fer una visita al Parc Nacional Hell's Gate (o Porta de l'Infern) nom que ve de les fonts d'aigües termals que hi neixen.
Aquest parc ofereix la possibilitat de fer els safaris a peu o en bicicleta, així que després de llogar dues raquítiques bicicletes passem el dia pedalant per un paisatge de gorges entre zebres, impales i búfals. Baixem a peu fins al fons de la gorja, gairebé seca, on podem tocar les fonts bullents d'aigua i prendre una dutxa calenta natural.

El parc acull una de les estacions geotèrmiques més grans del món, proveint al país d'un gran percentatge de la seva energia, i la zona de Naivasha és una de les principals exportadores de flors cap a la resta del món. Asseguren que moltes de les flors que habitualment inunden les botigues d'Europa i les que comprem en massa en dates com Sant Valentí provenen d'aquesta part de Kenya, i que són tan fresques que les podem comprar el mateix dia que han estat tallades.

Ens allotgem a un càmping a la vora del llac on coincidim amb molts viatgers que estan viatjant per Àfrica en 4x4 o camions. En la zona que limita amb el llac ens trobem una tanca electrificada que impedeix circular els animals des de l'aigua fins al càmping i ens diuen que és perquè hi ha molts hipopòtams i que s'havien acostumat a sortir a les nits en busca de menjar.
Tot i que sembla difícil de creure després de veure'ls tranquil·lament dins l'aigua, trobar-se un hipopòtam fora de l'aigua comporta un gran perill ja que són molt ràpids i agressius.

Safari al Masai Mara

Comença el nostre safari, una de les coses més importants que volíem fer en el nostre viatge a Àfrica. Es dispara aquí el nostre pressupost però sabem que és allò que no podem deixar de fer. A més, de manera inesperada hem trobat una molt bona oferta, així que farem un safari gairebé de luxe!

Dilluns al matí ens reunim amb els que seran els nostres companys de viatge: un holandès que parla espanyol de Sevilla i dos anglesos molt jovenets. Estem tots contents perquè som pocs i ens ha tocat un cotxe genial! Un Land Cruiser enorme amb el sostre elevable on estem molt còmodes. Els altres turistes que trobem van molt més estrets amb 7 o 8 persones en una furgoneta blanca, no imaginem com poden passar per alguns trams del parc.

El nostre safari és de 5 dies, dels quals fem 3 dies sencers a la reserva Massai Mara i 2 dies al Llac Nakuru, conegut com el llac rosa pels milers de flamencs rosats que hi viuen.
A més, ara és l'època de les grans migracions de nyuns i zebres cap al Serengeti travessant el riu, i és un d'aquells espectacles únics que ofereix la natura i que només és pot veure en aquest indret del món.

La Reserva Massai Mara és la més important de Kenya i una de les més importants d'Àfrica. En realitat forma part d'una enorme reserva de 25000 km2 que queda dividida per la frontera amb Tanzània, a partir de la qual passa a dir-se Serengeti.
És un paisatge de sabana de 1530 km2, que acull un nombre incomptable d'espècies, entre elles les més grans del planeta. Es poden veure fàcilment entre altres, l'anomenat Big Five: lleó, lleopard, elefant, rinoceront i búfal, així com girafes, zebres, guepards, impales, nyuns, hipopòtams i un llarg etcètera.
El seu nom prové de la tribu Massai que habita la zona i el riu que la travessa, el Mara.

Una experiència inoblidable on en certs moments, quan la massa de turistes amb 4x4 desapareix, es pot captar una sensació d'enormitat i vida salvatge en harmonia. Llavors només se sent el so del vent fent ballar les altes herbes i els brams dels animals.

Jambo! Karibu sana!

Arribem a Kenya després d'un vol relaxant, aquesta vegada sortim des de Barcelona i tan sols hem de fer una escala a El Caire. El vol va ple d'espanyols en direcció a Egipte, però al segon vol ja som els únics estrangers. Passem tots els controls de la grip porcina, fins i tot ens fan una foto a cada passatger a l'arribada a l'aeroport, així com ens prenen les dades de contacte per si en els primers dies ens han d'avisar.
A l'arribada a Nairobi ens espera un taxi que prèviament havíem reservat i ens porta al càmping on també ens esperen. Hem arribat a altes hores de la matinada, així que hem preferit tenir una benvinguda tranquil·la per aquesta vegada.
La primera sorpresa que ens ofereix Kenya és... l'hivern! El mes de juliol és hivern a Kenya i tots els kenyans van abrigadíssims com nosaltres a ple hivern. La veritat és que per a nosaltres la temperatura és com la d'una nit d'estiu i ens fa gràcia veure'ls coberts amb mantes, gorres i anoracs. Durant el dia fa calor, no massa, i ells segueixen anant molt tapats. Els nens semblen siberians!

Una de les primeres sensacions que captem de la gent és que són permanentment somrients. Tots riuen i semblen tenir bones relacions entre ells, nois i noies són amics, no es veu diferenciació de sexes com en altres països.
De manera que l'ambient que es respira és molt maco, molt bon rotllo a tot arreu, no ens ho esperàvem a una ciutat amb tant mala fama com Nairobi. Dit això, també hem de dir que a partir que es fa fosc els carrers queden deserts i llavors no és recomanable quedar-se fent amics.
Només posar un peu a terra kenyana coneixem a l'Agnes, una noia molt simpàtica que viu des de fa un any als Estats Units fent de cangur de l'ambaixador d'Israel. Està a Nairobi per visitar la família i de seguida es fa amiga nostra per un dia i ens acompanya a tot arreu, cosa que ens és de molta ajuda el nostre primer dia a la gran ciutat. Ella es preocupa de que ens cobrin el preu just a tot arreu i de que ens tornin el canvi, de que no se'ns acostin els caçadors de turistes... Es curiós com en aquest tipus de viatges sempre et vas trobant pel camí gent disposada a fer-te de protector. Amb ella comencem a aprendre les nostres primeres paraules en swahili, i els números, súper útils a l'hora de comprar...

Ens allotgem en un càmping governat per una família anglesa, on trobem força gent que fa el viatge overland a uns vehicles desastrosos. El cuiner fa una cuina italiana deliciosa i allà passem el nostre primer cap de setmana a Àfrica, buscant entre les agències de la ciutat un bon safari a un preu adient per a nosaltres.

Gràcies a dos nois que s'encarreguen de captar clients, trobem una agència que ens ofereix el safari allotjant-nos a un lodge de luxe pel preu d'un safari de càmping. Tot ens sembla bé i després de negociar una mica el preu tanquem l'acord i ens preparem per sortir dilluns en direcció a la gran reserva Masai Mara i al Parc Nakuru.