Safari als grans llacs

En el nostre últim dia a la reserva Massai Mara fem una visita a un poblat Massai. Ens expliquen que fan visites pels turistes i mostren la vida als poblats Massai per uns 10 euros per persona, és una manera de guanyar-se la vida i acceptem la proposta.
Ens ensenyen el poblat, entrem a les cases fetes de fang, palla i excrements de vaca, ens expliquen la seva manera de viure i els seus costums, com la circumcisió i l'ablació, la seva alimentació basada en llet i sang de vaca i el significat dels vestits vermells... Ens mostren cants i danses massais, com fan el foc amb dos pals i les artesanies que tenen per vendre.
Una de les qüestions que ens causa més impressió és el fet de l'ablació. Intentem preguntar i indagar sobre el tema per saber fins a quin punt es porta a terme i en quines condicions ja que en moltes parts d'Àfrica aquesta pràctica ha estat prohibida i abolida. Ens expliquen que per un home la circumcisió és una qüestió d'honor i un pas necessari per transformar-se en un home, però no està ben vist que plorin o es queixen pel dolor. Les nenes poden plorar sense perdre aquest honor i no representa res negatiu en les seves relacions socials. Però ningú se salva...
La veritat és que ens dona la sensació de que no volen entrar massa en detall i argumenten que no entenen massa bé les preguntes per poder defugir de les qüestions que els fem; prefereixen intentar que comprem alguna peça d'artesania o records com fan la gran majoria de turistes que venen. Tot plegat resulta interessant però certament no és la manera que nosaltres preferim de conèixer una cultura, de tota manera acceptem que no hagués estat fàcil per no dir impossible acostar-se d'aquesta manera a un dels poblats d'aquesta tribu.

Al dia següent després d'un últim passeig per la reserva i d'acomiadar-nos dels nostres companys de viatge, enfilem camí cap a Nakuru per visitar el Parc Nacional de Llac Nakuru. Aquest llac és famós i molt representat en els documentals de fauna per l' enorme colònia de flamencs rosats que fan parades estacionals al llac. Es tracta del segon parc més visitat de Kenya després del Massai Mara, i no falten raons per fer-ho.
També aquí es poden veure molt fàcilment rinoceronts blancs pastant o descansant a l'extrem sud del llac, impassibles davant la nostra presència, a diferència dels rinoceronts negres que són solitaris i difícils de veure; així com girafes, lleons... durant el nostre recorregut, a més, un descarat babuí es fica dins el cotxe i l'enxampem rebuscant a l'interior de la nostra motxilla.

Dos dies més tard ens trobem al llac Naivasha, per fer una visita al Parc Nacional Hell's Gate (o Porta de l'Infern) nom que ve de les fonts d'aigües termals que hi neixen.
Aquest parc ofereix la possibilitat de fer els safaris a peu o en bicicleta, així que després de llogar dues raquítiques bicicletes passem el dia pedalant per un paisatge de gorges entre zebres, impales i búfals. Baixem a peu fins al fons de la gorja, gairebé seca, on podem tocar les fonts bullents d'aigua i prendre una dutxa calenta natural.

El parc acull una de les estacions geotèrmiques més grans del món, proveint al país d'un gran percentatge de la seva energia, i la zona de Naivasha és una de les principals exportadores de flors cap a la resta del món. Asseguren que moltes de les flors que habitualment inunden les botigues d'Europa i les que comprem en massa en dates com Sant Valentí provenen d'aquesta part de Kenya, i que són tan fresques que les podem comprar el mateix dia que han estat tallades.

Ens allotgem a un càmping a la vora del llac on coincidim amb molts viatgers que estan viatjant per Àfrica en 4x4 o camions. En la zona que limita amb el llac ens trobem una tanca electrificada que impedeix circular els animals des de l'aigua fins al càmping i ens diuen que és perquè hi ha molts hipopòtams i que s'havien acostumat a sortir a les nits en busca de menjar.
Tot i que sembla difícil de creure després de veure'ls tranquil·lament dins l'aigua, trobar-se un hipopòtam fora de l'aigua comporta un gran perill ja que són molt ràpids i agressius.